20/2/07

LA VIDA ÉS UN GUIÓ . Isabel Coixet.Directora de cinema i publicista

Viatjar o escapar-se un cap de setmana de la rutina diaria és , per mi, un dels plaers més grans imaginables.
No necessito ni anar molt lluny ni cercar sensacions estranyes. Moure’m. Cercar indrets paisatgístics. Perdre’m. Deixar-me seduir per nova gent. Visitar nous horitzons. Menjar diferent, en altres hores i en altres llocs. Contemplar paisatges urbans. Admirar monuments. Comparar casa nostra amb altres països....
Irlanda és un lloc on perdre’s. Dublin és una ciutat encantadora .
Et provoca una sensació de pau i de tranquil·litat i alhora d’ enrenou i moviment .Té tots els trets diferencials d’ un poble .La seva gent es mostra oberta i acollidora. Descobreixes , una vegada més, la prioritat per la cultura , en els museus tens l’entrada lliure i per contra, entrar a qualsevol església s’ha de pagar. (La religió és personal).
Se’t posa la pell de gallina visitant la presó on tants líders independentistes van ser torturats i executats .
Per contra, relaxa prendre una cervesa negra Guinnes en el centre barri Del Temple.
Escapar-se uns dies a aquesta república , governada per una periodista de Belfast , malgrat sigui conservadora, és un plaer i si la companyia és bona , tot és complaent .

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Escapar-te de tant en quan sempre t'ha agradat, ja recordo quan eres a l' Ins de Palafrugell que t' agradava viatjar i et vas apuntar a Mallorca de les primeres, i també vas ser de les prImeres d' escapar-te de l' hotel a la nit per la barana.Però també sé que treballes de valent, ho has fet sempre, i per tant ho necessites.
Records d' un company de Palafrugell dels 16 ANYS

Anònim ha dit...

Escapar-se només ho podeu fer els de cert nivell adquisitiu, però clar, gent com tu de casa bé, progre, amb estudis universitaris, un treball assegurat, fills ja un poc grans, i amb la vida resolta teníu moltes més distraccions que la majoria dels mortals d' aquest món.

Anònim ha dit...

Jo també vaig anar a Irlanda , aquest estiu i en vaig quedar enamorada. Penso tornar-hi el més aviat possible.

Anònim ha dit...

Continua escapant, i diga-li a l' anònim anterior que els diners cada persona se'ls gasta com més bé li va , com vol o com desitja i pot.
Ell té piscina? tu no,
Ell viu en casa i jardí , tu no?
Ell té diners al banc.....tu no ho sé!
com deies en el teu primer post , fes el que vulguis també et criticaran!

Anònim ha dit...

En hi ha que no poden viatjar (i potser no volen) perquè fan 20 canyetes al dia.
En hi ha que no poden viatjar (i potser no volen) perquè prefereixen anar de restaurant cada cap de setmana.
En hi ha que no poden viatjar (i potser no volen) perquè els agrada més anar a caçera i gastar-se els quartus ene escopetes i cartutxos.
En hi ha que no poden viatjar (i potser no volen) perquè......
I, segurament també hi ha qui vol i no pot! Però, generalment els que no poden viatjar tampoc es poden permetre un ordinador i internet i per tant tenen molt difícil visitar un blogg com el de la Dolors. Amb això "anónimo" del dia 20/2/07 de les 3:32 PM et desenmascaro i denuncio per "demagog malintencionat" per emprar la segona persona del plural.
Perquè sense cap mena de dubte tu també pots..., i si no ho fas, deu ser perquè tens raons com les exposades abans per no fer-ho. O, senzillament no t'agrada.
T'ho diu un que no té estudis universitaris (però ja m'agradaria ja)

Anònim ha dit...

Jo també fa poc he estat a Dublin i trobo que és una ciutat per passejar-hi. M'agradaria,però, tornar a Irlanda amb un nivell d'anglès més acceptable per poder parlar més amb la gent i endinsar-me pel país recorrent la costa. Trobeu que realment necessitem l'anglès per viure ?
Montse

Anònim ha dit...

Avui crec que si.
bé si ets com la dolors que li agrada escapar-se, d' altre manera no caldrà, queda' t a casa però veuràs que potser també seràs feliç

Anònim ha dit...

Això sí que ho tens: ets un cul de mal seient! de totes maneres, jo t'envejo. Mariona